Aquests dies, del divendres 25 fins el diumenge 27, s'ha celebrat a la seu de l'ONU de Nova York, la Cimera pel Desenvolupament Sostenible. Aquesta cimera és una continuació dels Objectius del Mil·lenni que l'any 2000 van fixarunes fites pel 2015, pactades, per a tots els països, que havien de permetre un major equilibri i igualtat en el món, i que són lluny d'acomplir-se. Aquests objectius són: 1. Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2. Assolir l'educació primària universal. 3. Promoure la igualtat de gènere. 4.Reduir la mortalitat infantil. 5. Millorar la salut materna. 6. Combatre la sida, la malària i altres malalties. 7 Incentivar el desenvolupament sostenible, i 8. Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament.
El 2012 va haver-hi la Cimera de Rio on es va debatre l'objectiu 20-20-20 (arribar al 2020 havent substituït un 20% les energies fòssils per energies renovables i havent reduït un 20% l'emissió de gasos tòxics). També n'estem lluny. Aquest juliol s'ha celebratla Conferència d'Addis Abeba que havia de servir per acordar el finançament de la nova agenda mundial i que ha decebut més que no pas una altra cosa.
Ara, a la Cimera pel Desenvolupament Sostenible, es presenten més objectius, repescant els del Mil·lenni i afegint-n'hi de nous. Aquests són: Eradicar la pobresa i la fam. Salut i educació universal. Paritat de gènere. Aigua potable i sanitaris per a tothom. Accés universal a l'energia. Feina “decent” per a tothom. Infraestructures que facilitin la feina i la innovació sostenibles. Reduir les desigualtats. Ciutats segures, inclusives, resilents i sostenibles. Consum sostenible: reduir residus. Canvi climàtic. Acabar amb la sobrepesca. Aturar la desforestació. Reduir fluix il·legal d'armes, la corrupció i els suborns, i acabar amb l'explotació, el tràfic i totes les formes de violència. I l´ultim, principalment dirigit als països desenvolupats, la Cooperació, per a la que es demanava el 0,7% del PIB en el marc d'una aliança global pel desenvolupament sostenible. Fin ara només ho fan Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Suècia i el Regne Unit...
Com podem veure hi ha molta feina per fer. Feina que ens implica tots i que ens obliga a pensar les coses de manera diferent perquè, com deia Einstein, “Els problemes d'avui no es poden resoldre si seguim pensant com pensàvem quan es van crear”.
Perquè... de què serveix tanta cimera i tants nobles objectius si nosaltres, cadascun de nosaltres, no hi posem de la nostra part?
Maria Crehuet