En blanc

  El blanc, diuen, no és pas l'absència de color si no la concentració de tots els colors. Potser per això, per a l'acte de la diada d'enguany es va triar la samarreta de color blanc i després cartolines de colors que van anar formant un arc de Sant Martí al llarg de tota l'avinguda Meridiana de Barcelona. Quan es treballa amb pigments o tintes, normalment, per representar el blanc es deixar de pintar el suport paper o tela (si aquest és blanc, és clar). Al revés passa si es fa servir la síntesi del color barrejant llums de colors en lloc de pigments. Llavors la major concentració dels colors provoca la llum blanca. Per fer el negre amb l'adició de pigments es fa una barreja dels colors en tota la seva intensitat, per fer el negre amb l'espectre lumínic, s'apaga la llum i ens quedem a les fosques... La viquipèdia defineix el blanc com un color absent de cromatisme, que posseeix una claredat màxima i una obscuritat nul·la. En quan la simbologia, a occident el negre és símbol de dol, a l'orient ho és el blanc. No obstant quasi tothom està d'acord en atorgar al blanc la simbologia de la pau (la bandera blanca, el colom) i també la de l'asèpsia (vesteixen de blanc els metges, farmacèutics..) El blanc també el trobem en frases fetes, com quan diem que es treballa o es cobrar en blanc, sobreentenent que qui ho fa té tots els comptes clars i paga els impostos corresponents, completament al revés del que significa treballar o cobrar en negre. La “blanca” era una moneda de coure de la Castella medieval que tenia molt poc valor pel que “estar sin blanca” era sinònim de tenir les butxaques ben escurades, però així com la moneda fa temps va deixar d'existir l'expressió encara perdura. També hi ha els llibres blancs, uns documents redactats per ajudar a aconseguir objectius, resoldre problemes i prendre les decisions encertades. Acostumem a trobar-los en les grans empreses, siguin polítiques o de negocis. Quedar-se en blanc és aquella situació en que no recordem res d'allò que teníem previst dir en un discurs, en una obra de teatre, en un examen... O no tenir res en ment per a poder desenvolupar,  per exemple, un article, posant negre sobre blanc, que és el que em passava avui a mi, amb la impressió d'haver ja parlat de tot i no saber amb que omplir aquesta columna de periòdic. Maria Crehuet Ordis, a 13 de setembre del 2015