Quin és, l'objectiu?

Hi ha una frase que trobo molt interessant perquè obliga a reflexionar els com, els per què i els per on encaminem els nostres passos, i que diu: “l'objectiu és el camí”. Deia, si no recordo malament en un dels últims escrits, que és important tenir un objectiu final, i si pot semblar inaccessible millor, per tal que caminant cap allò impossible aconseguim alguna cosa possible. Però no podem oblidar el pas que donem a cada instant. No només per no equivocar-nos, per no ensopegar, per no... si no per fruir d'ell, de cada canvi de peu, del paisatge que ens envolta, de la temperatura que ens embolcalla, dels companys que caminen amb nosaltres, alguns al costat, altres davant, altres darrera... és a dir, per fruir del camí. Així el camí acaba sent un objectiu en ell mateix. Hi ha una explicació oriental de la persona humana que la relaciona amb un carruatge on el carro és el cos físic, el cavall representa les emocions i el xofer seria l'equivalent a la ment. El xofer té la feina de comprovar que el carruatge estigui en condicions i de controlar el cavall però... de veritat sap on va? Coneix el camí? Segons aquesta simbologia, el xofer no coneix la ruta ni el destí, i va conduint el conjunt segons com va trobant el camí, segons com es presenta la via i segons com el cavall es desboca o es conté. Així que els orientals col·loquen un quart personatge a escena, una persona que és la que fa servir el carruatge per anar a algun lloc i coneix el camí i dóna les ordres al xofer, i aquesta persona, segons aquesta similitud, és l'ànima. I, potser, en aquests moments de crisis personals i col·lectives, recordar que podem tenir una ànima, com diuen que també la tenen els pobles, i recordar que també diuen que totes juntes en formen una de sola, que és la que anomenem anima mundi, ens pot ajudar a encarrilar el carruatge cap el camí correcte vers aquests canvis que s'anuncien: canvi de societat, de civilització, de manera de viure, de manera d'organitzar-nos, de manera de gestionar els recursos -que no són nostres!- de forma més intel·ligent i respectuosa. Ens ho confirmen les advertències sobre el canvi climàtic, les guerres en les que -tots!- estem immersos, els moviments migratoris que fan trontollar els equilibris.... Si trobem la bona guia i nosaltres sabem viure cada pas amb respecte i gaudi, l'objectiu serà el camí, i arribarem lluny. Maria Crehuet Torredembarra, a 11 d'octubre del 2015