Observant les cares i les postures d'alguns estiuejants sembla que, a vegades, exerceixin el dret a avorrir-se: aires desmenjats, descuidats en el vestir i pentinar i fins i tot cares llargues quan toca fer una de tantes cues com cal fer el mes d'agost per a qualsevol cosa: a la carretera, al mercat, a la botiga, al museu, al restaurant... Algú els ha empés a bellugar-se, tan bé com estaven estirats en l'únic sofà de l'apartament, o al llit, o a la gandula de la piscina o de la platja... sense fer res, descansant de tanta jornada intensiva durant tants de dies, setmanes i mesos. I ara, l'únic cop l'any on no hi ha despertadors, ni horaris, ni caps que ordenen, ni reunions a les que assistir, ni projectes a presentar, ni pressupostos a tancar, ni clients a atendre, ni uniforme que posar-se, ni... ara toca descansar, deixar-se anar, no pensar en res... gaudir del dret a avorrir-se!
Avorrir-se? Avorrir vol dir odiar, fastiguejar, cansar, tenir aversió... I la conjugació pronominal, avorrir-se, s'interpreta com “sentir tedi” ofàstic per una “molèstia causada per la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa”, segons el diccionari. Es clar que aquest avorriment ens el pot causar la repetició d'una feina insulsa i poc motivadora, però amb l'avorriment imposat no es pot fer gaire res més que suportar-lo, en canvi aquell en el que ens deixem anar voluntàriament sembla que resulta gratificant.
Si? Resulta gratificant el fet d'avorrir-se? O potser acabem els dies d'avorriment-vacances més cansats que al principi? Potser més “buits” i més desmotivats per a iniciar qualsevol cosa?
Diuen que la millor manera de fer vacances és aquella que ens permet canviar d'activitat, fer coses diferents, coses que ens agraden i que ens aporten nous coneixements. Així ho entenem quan organitzem les llargues vacances dels nostres fills. Que s'avorreixin és la última cosa que desitgem. I no obstant, a vegades, nosaltres ens deixem anar en un avorriment consentit que no ens dóna res de bo. Un avorriment dissimulat que ens porta de la platja a la migdiada, de la migdiada a la passejada de la tarda amb gelat, cervesa o refresc, i alguna sortida nocturna per arrodonir el dia, sense cap més objectiu que passar les hores. Qui sap si el que ens empeny a aquesta “rutina” estival és el cansament provocat durant el llarg any laboral. Però aquests dies que, són nostres, no podem pas desaprofitar-los, i deixar-nos anar en l'avorriment és la millor manera de “perdre” les vacances
Maria Crehuet
Ordis, a 15 d'agost del 2015