Aquest any el Nadal m’ha agafat per sorpresa. Recordo que abans començava la moguda nadalenca el dia de Santa Llúcia: encesa de llums, fira de Nadal, pessebres... i sabies que entre aquesta data i la vigília de Nadal hi havia déu dies. Déu dies justos per posar a punt la casa, les menges i l’esperit nadalenc. Déu dies que no eren ni massa ni pocs, i que et permetien anar-hi arribat sense preses però sense pauses, és a dir, de la manera que es fan bé les coses. Però ara la moguda nadalenca comença ja el novembre o, a molt tardar, pel pont de la “puríssima constitució”, i penses que encara hi ha temps de sobres per posar-te a fer la feina... i al final t’agafa per sorpresa!
Aquest any, a més a més, just el diumenge abans del dia de Nadal, hem tingut eleccions generals, amb campanya inclosa i incògnita de govern tot darrera, més el govern català encara penjat quan escric (en aquests moments la CUP està en assemblea... què sabrem de nou dimarts, quan surti publicat l’article?)
Amb tota aquesta disbauxa, doncs, aquest any no he felicitat les festes des d’aquesta columna com ja vinc fent des del 1997, o sigui des de ja fa vint Nadals, que no són pocs. I em toca fer l’esmena tenint en compte, a més a més, que aquest és l’últim escrit de l’any.
Recordem primer que aquestes són unes festes ancestrals que van lligades al solstici d’hivern, que se celebraven en quasi totes les cultures del món i estaven dedicades a la mort i renaixement del Sol. Aquestes festes, en ser en dies curts i freds, es celebraven en família, normalment al voltant d’una bona taula, i la gent es feia regals. No va ser fins tres segles després del que se suposa que va ser l’any en el que va néixer Jesús, que el cristianisme adoptà aquestes festes per posar-hi la celebració del seu naixement. La data encara la discuteixen, però una colla d’estudis de petits detalls històrics i de costums d’aquell temps i d’aquell país, fa més que provable que no fos pas el 25 de desembre. Avui, però, el Nadal sembla més una festa del gran consum que no pas una altra cosa. Consum en el que caiem quasi inconscientment i que, si no vigilem, s’anirà menjant de mica en mica qualsevol esperit “nadalenc” de pau i amor que encara niï en els nostres cors.
I d’aquí un parell de dies encetarem nou calendari. El 2016 està ja picant la porta, i aquesta vegada ve carregat amb un dia de més, doncs el que ve és any de traspàs.
Que ens sigui propici!!
Maria Crehuet