La majoria dels ciutadans que vivim en aquest planeta treballem per a construir un món millor, conscientment o inconscient, tot i a malgrat dels entrebancs que alguns posen per tal que no puguem aconseguir un canvi en el funcionament de les seves estructures socials. Cada vegada més, surten a la llum cassos de corrupció, de malversació, de destrossa planetària per a lucre d’uns quants. I això no ens ha d’espantar. És important que tot aquest desgavell que es feia i es fa d’amagat es descobreixi. És la única manera de poder actuar per tal d’eradicar-lo. Cada vegada tenim més clar que no vivim sols, ni com persones ni com espècie. I que depenem dels altres, del medi-ambient, de la Terra... Podem, doncs permetre’ns de desequilibrar les finances en favor d’uns i en detriment d’altres? De destrossar el lloc on vivim? De menystenir allò que ens dóna la vida?
La política –sempre- depèn de l’economia. Els números belluguen els fils de tot el que es gestiona en aquest món. Per això han de ser clars, nets i transparents. No serà fàcil, però és una tasca que ens pertoca a tots. Tan li fa si són 10 cèntims com 10 milions. L’honestedat ha de passar per davant de moltes coses. Encara que sovint, vist el que fan els polítics de “l’alta política”, vist la manera com es comporten, i com –sovint- mal gestionen el patrimoni comú talment no tingués importància una coma amunt o avall, ens veiem temptats a –per exemple- pagar o proposar factures sense IVA. Per què he d’anar jo ofegat mentre d’altres naden en l’abundància? Diem per justificar-nos, amb una raó més que certa. Però al final tot es converteix en un peix que es mossega la cua i sembla que no puguem –o sapiguem- sortir de l’atzucac en el que ens trobem.
Escric el diumenge 20D. És migdia. Com que, “feta la llei, feta la trampa”, un mitjà de comunicació fa enquestes des d’Andorra que es poden consultar per internet sense problemes i, segons elles, sembla que el canvi pot ser possible. Queda encara molta jornada, i recompte... Veurem després, ja entrada la nit, com són els resultats reals i quins pactes s’entreveuen. Penso que haver de pactar és bo en aquests temps en els que vivim. És una manera menys traumàtica de fer els canvis que fan falta. En quan a la nostra participació en la jornada electoral, hem de ser conscients que, malgrat a vegades ens faci una gran mandra, votar és una de les moltes maneres que tenim per treballar per aquest altre món que volem.
Maria Crehuet
Ordis, a 20 de desembre del 2015