Hi ha una frase que diu: pensa globalment i actua localment. Una frase que vol recordar-nos que qualsevol acció local té una repercussió global i que si ens angoixa la deriva global que està prenent la societat en la que vivim i pensem que qualsevol solució s’escapa de les nostres mans i està lluny de les nostres capacitats, hem de saber que la resposta està a casa, al carrer, al barri, al poble...
Diuen que no és una utopia la idea que es pot canviar el sistema actual. La utopia és creure que aquest model basat en l’explotació dels recursos naturals continuarà indefinidament en un planeta finit... i que hem de ser plenament conscients que qualsevol acte de consum promou un efecte que és ineludiblement polític i que, depèn de com el fem, pot esdevenir revolucionari.
Tenim molts exemples de globalització: el sistema bancari, el comerç, les empreses alimentàries, el control de les llavors... I segurament per reacció, o per pura necessitat de supervivència, neixen moltes accions locals... de monedes, de comerç km0, de recuperació de llavors autòctones...
La última moguda global l’ha llençat l’OMS (Organització Mundial de la Salut) sobre el perill de consum excessiu de carn processada. I ha posat tothom en alerta malgrat sabem, de sempre, que menjar equilibrat no fa mal a ningú i que, al contrari, “tots els massa piquen”. Però aquesta alerta de l’OMS ens permet recordar que l’alimentació hauria d’estar a les nostres mans i que és la principal font de salut, o de malaltia, cosa que sovint oblidem. Mengem desordenadament i després ens embotim de pastilles per tal de solucionar tots els nostres desgavells, molts dels quals no serien, o tindrien una senzilla solució, amb una alimentació adequada.
Però a l’escola no hi ha cap assignatura de dietètica que expliqui exhaustivament les aportacions que cada aliment fa al nostre cos, ni tampoc què necessita una persona que fa un exercici dur, o una que el fa moderat o una de sedentària. Sí, s’explica de passada la famosa piràmide dels aliments, i ja està. No obstant mengem cada dia, i més d’un cop al dia. Però no sabem alimentar-nos. Les grans empreses multinacionals condimenten molts productes per fer-los més atractius en detriment d’altres de més senzills. És un sistema totalment incompatible amb les nostres necessitats reals. I hauríem de recuperar la iniciativa i el control d’allò que ens posem a dins.
Maria Crehuet