Fa temps que les fires s'han posat de moda i quasi cada poble té la seva, més nova o més antiga, tradicional o aprofitant l'excusa d'un fet històric, d'un producte cracterístic o de la toponomia del lloc, tan li fa, és una excusa per tal que una part important del municipi s'ompli de parades diverses que ofereixen productes de tota mena i de gent que passeja, mira, pregunta, i potser compra. Últimament les persones que hi posen parades es queixen que la gent no compra. I deu se cert. Pot ser que sigui la crisi, o pot ser també que comencem a adonar-nos que tenim massa coses, moltes d'inútils i/o innecessàries. A les cases ja no hi cap gaire res més i pot ser també sigui per això que proliferen arreu els mercats d'intercanvi i/o de segona ma. Què en fem de tot el què tenim i no fem servir mai? I dels armaris replets de vestits que quan els obrim ens plantegen el dubte sobre què triem per posar-nos?
Potser el que avui dia es presenta més vendible i comprable és el menjar. Els productes alimentaris estan a l'ordre del dia ja que cada dia mengem, però a més a més comencem a prendre consciència que allò que ingerim ens pot ajudar a estar millor físicament, o a emmalaltir, i els productes km0 i els de petita producció artesanal ens atrauen molt més. I d'això n'hi ha força a totes les fires. És més, moltes giren en torn d'un producte alimentari.
Però he vist que, quests dies, s'ha celebrat a Graus (Pirineus d'Osca) una fira que els seus vilatans van transformar, ja fa uns anys, en una cosa diferent. El 2005, l'Ajuntament va prendre la decisió de canviar el concepte de fira i optar per un certàmen més especialitzat i professional. Així, conscients de la importància del medi ambient, van optar per desenvolupar i promoure el Saló de la Bioconstrucció. En aquest espai hi ha xerrades, tallers, i exposició de productes, materials i projectes alternatius, convençuts que fa falta una feina de conscienciació per a un nou model de construcció que sigui més saludable tan pels seus habitants com pel planeta, que faciliti l'estalvi energètic i l'ús de les energies renovables, el reciclatge i la gestió raonable de l'aigua... en fí, una altra manera de fer una fira que pot resultar molt més interessant que no pas les d'acumulació de productes.
I és que, si volem sobreviure com a espècie, hem de començar a aplicar el decreixement, sabedors que els recursos del planeta no són il.limitats. Per això, quan adquirim un producte hauriem de fer-nos abans algunes preguntes a l'estil de: ho necessito? Està el.laborat a la vora? És eficient i durador? Es pot reaprofitar i reciclar fàcilment?
La paraula decreixer no implica viure pitjor, implica ser conscients de les nostres necessitats i no acumular allò que no necessitem. Cal viure senzillament perquè els altres puguin, senzillament, viure, va dir Gandhi.
Maria Crehuet
Rialp, 8 de novembre de 2015