Derivada de la paraula llatina fallacia, que vol dir engany, la fal·làcia és un argument que tot i poder semblar vàlid no ho és. Per exemple, és una fal·làcia el que ens diu el Govern de l'Estat espanyol sobre la baixada de les persones a l'atur, perquè malgrat que sigui veritat que el nombre de persones apuntades a les llistes de l'INEM hagi disminuït, no per això hi ha més persones que han trobat feina. En la realitat ens trobem allà mateix que fa un temps, si fa o no fa.
Una de les mesures que avui dia es fan servir més i que indueixen a enganyifa són les estadístiques. Hi ha un exemple molt conegut que fa aquest argument: si una persona ha menjat un pollastre i una altre cap, la conclusió és que cadascuna d'elles n'ha menjat mig. Cosa que, com veiem, és completament falsa. Treure la mitjana d'una colla d'informacions no és la millor manera de conèixer la realitat de les coses, ni tampoc la millor manera d'explicar-les ja que, sovint, les explicacions sobre un resultat estadístic poden ser manipulades intencionadament, o si més poden donar una visió parcial de la problemàtica. Com l'estadística que diu que els barcelonins viuen una mitjana de 86 anys, ja que quan es mira per barris es veu que a les zones benestants la mitjana puja de 9 anys per sobre de la dels barris més deprimits.
També es fan estadístiques sobre malalties, medicaments, morts, etc. Recordo quan ara ja fa uns anys va haver-hi la campanya de trànsit per a l'ús del cinturó de seguretat. Un bon dia els diaris van publicar aquest titular: “De les persones mortes en accident de trànsit, el 52% no duien el cinturó posat”. I automàticament pensaves... l'altre 48% sí que el duia posat... i també ha mort? No hi ha doncs gaire diferència en quan a resultats mortals en una sinistralitat si dus el cinturó posat o no li dus...
Hi ha uns altres números estadístics que aquests dies han sortit a la llum i que, malgrat m'agradaria que aquests sí que fossin una fal·làcia, em temo molt que són ben reals. Diuen que l'1% de la població acumula el 50% de la riquesa del món, o sigui, que hi ha un grup escàs de persones -l'1% de la població- que tenen els mateixos diners que tota la resta, el 99% dels habitants del món... I si és cert que en aquest món n'hi per a tothom, déu ser també cert que tot el que una persona té de més és perquè una altra ho té de menys. Per reflexionar-hi.
Maria Crehuet